Bèlgica ordena l’expulsió de ciutadans UE sense recurssos.

belgica-expulsa

Bèlgica va ordenar l’any 2013 l’expulsió de 4.812 immigrants europeus, 291 procedents d’Espanya, perquè pesaven massa a la xarxa assistencial. Tres d’ells expliquen el seu suplici.

La Dolores Cañizal va arribar a Brussel·les i no va trigar gaire a trobar feina al desè país amb menys atur de la UE, com a assistenta de neteja per hores en cases i oficines. Dos anys després, la Dolores va rebre una ordre d’expulsió per abusar del sistema de la seguretat social.

Al principi, la barrera idiomàtica va ser un llast, però a mesura que transcorrien les setmanes la càrrega de treball i els ingressos van créixer. Una lesió a l’esquena i les generoses condicions que ofereix el sistema “garantista” belga, van acabar per avançar la seva jubilació. La seva intenció no era jubilar-se, però la Seguretat Social li va proposar aquesta fórmula —a pesar que portava poc més d’un any cotitzat— i s’hi va acollir.

Després d’un any cobrant la pensió puntualment, va deixar de rebre la prestació que li corresponia. Al cap de dos dies va rebre a la bústia l’ordre de deportació. Aquell dia va començar un autèntic viacrucis per a la Dolores: els seus estalvis amb prou feines li permetien abonar les factures, va perdre la fiança de l’apartament que acabava de llogar, va haver de fer càbales per comprar el bitllet de tornada i regalar les pertinences que no podia portar a l’equipatge de tornada.

En Carlos G. va acabar a Brussel·les, on va arribar amb “pocs diners”. En Carlos es va allotjar les primeres setmanes a casa d’uns amics mentre estudiava francès: gairebé vuit hores diàries, amb una ajuda social de 380 euros. Segons ell, és un país solidari. Quan el seu francès començava a millorar, en Carlos es va acollir a l’article 60 —una fórmula que ofereix als aturats un salari a canvi de treballar en ajuda social— i va signar un contracte en una residència de gent gran d’Etterbeek, el barri on viu. Va conèixer la seva parella i va començar a guanyar prou per viure. Fins que va rebre l’ordre d’expulsió. De moment, en Carlos està centrat a guanyar la batalla en els tribunals, que a l’abril resoldran el seu recurs, en el qual ha arribat a renunciar explícitament a la prestació de desocupació. No vol més ajudes, només treballar aquí, en el seu entorn. Segons ell, és com si t’ajudessin per després deixar-te tirat.

En L. B., un espanyol d’origen marroquí de Tànger es va veure abocat a emigrar a Bèlgica el 2011 per treballar en la construcció. Tan sols dos mesos després de començar a cobrar una ajuda social de 600 euros per l’escolarització dels nens, va rebre la temuda ordre d’expulsió dient que la policia pot presentar-se en qualsevol moment per posar-los al carrer. Ha passat gairebé un any des que va rebre l’avís que havia d’abandonar Bèlgica i el temor segueix latent. El seu cas és diferent, només espera que la situació millori a Espanya per poder-hi tornar. En L.B. i els seus germans aprenen idiomes, parlen espanyol, àrab, francès i han començat amb el neerlandès, un dels punts que la UE considera clau per frenar l’expulsió. La seva mare confessa que s’han sentit molt mal tractats a Bèlgica, i explica que a Espanya mai van tenir problemes de racisme i que aquí, a Bèlgica, en canvi, el racisme és institucional. La seva ràbia és tal que li porta a preguntar-se pels veritables valors europeus. “Som espanyols, som europeus i no podem viure a Europa. En què consisteix llavors la UE?”.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Top