Cada vegada més joves abandonen França

EXPAT.GLOBE.6colquadriLa cambra de comerç i indústria de Paris -Île de France (CCIP) comença a preocupar-se en veure com cada vegada més joves professionals qualificats fan les maletes. Formats en un país on la precarietat al mercat laboral s’ha estès, se senten atrets per millors ofertes professionals d’àmbit global.

El moviment d’expatriació s’accelera

La CCIP va fer públic un estudi el 12 de març de 2014 que mostra que el moviment d’expatriació s’accelera. Es calcula que la població francesa a l’estranger és d’entre 1,5 i 2 milions de persones. La considerada “qualificada” és d’entre un 3% i un 4% durant aquest últim decenni (o sigui, aproximadament entre 60.000 i 80.000 persones).

“Hi ha un canvi important entre les noves generacions, amb una acceleració neta de la seva mobilitat”, indica l’estudi. “L’atur i la precarietat inciten els joves a marxar”. Especialment, als joves empresaris, la qual cosa preocupa la CCIP.

El baròmetre 2014 d’opinió dels joves diplomats realitzat per Deloitte per a l’IFOP, indica que aquests no creuen tenir incentius per quedar-se a treballar a França. La “qualitat de vida” sedueix solament un 44%. En canvi, una majoria lamenta “la situació del mercat laboral”, “l’ambient polític i social” així com “la situació de l’economia”.

La crisi va tenir un impacte sobre aquestes sortides

A més, els expatriats tenen menys ganes de tornar a França. La CCIP estima que entre 2005 i 2013, el nombre de persones que contempla una estada superior a 10 anys va passar d’un 27% a un 38%. El baròmetre de Deloitte mostra que un 28% dels joves contempla una expatriació per a tota la vida. “És una veritable preocupació” assegura Jean-Marc Mickeler. Podem veure també que la proporció dels joves diplomats que veu el seu futur professional a l’estranger es va doblar: va passar d’un 13% el 2012 a un 27%.

Alguns es mostren preocupats, com Pierre-Antoine Gailly, president de la CCIP: “pel país, sí, estic preocupat. Tots aquests senyals són preocupants. Quines en seran les conseqüències en 15 anys? Els joves que se’n van, tornaran?” No obstant això, “si els talents francesos s’enfronten als seus alter ego a l’estranger, és una mica més positiu per a la situació econòmica francesa, sempre que siguem capaços d’incitar-los a tornar en algun moment, explica el Sr. Mickeler. La crisi i les desil·lusions que van viure els joves van tenir un impacte sobre aquestes sortides, és veritat. Però és massa aviat parlar del seu impacte negatiu”. El preocupa, no obstant això, que els millors perfils marxin.

Tanmateix, “la idea d’un moviment massiu de fugida de cervells específica a França no correspon a la realitat” matisa el document. Jean-Luc Biacabe, director de polítiques econòmiques a la CCIP, subratlla que el fenomen és molt més important al Regne Unit, a Itàlia o a Alemanya. L’ONU estima que 4,7 milions de britànics són expatriats. “I tres quartes parts dels Britànics no tornen al país”. L’estudi recorda també que “França també atreu talents. Som el tercer país del món acollint estudiants estrangers, un factor d’influència econòmica”.

Una forma d’emergència de ciutadania europea?

Al seu torn, Biacabe recorda que la mobilitat dels joves és un objectiu polític constant. “Fem Europa!, diu amb entusiasme. La meitat de les persones que se’n van, ho fan a països europeus. Es pot parlar d’expatriació? No seria millor alegrar-nos-en i considerar que és una forma d’emergència de la ciutadania europea?”. Els optimistes consideren aquests moviments com una conseqüència feliç de la mundialització. El món viu la segona gran ona de migració després de la de 1880-1930. El repte fonamental consisteix a fer d’aquesta “amenaça” una oportunitat econòmica. Les desenes d’empreses que va contactar Le Monde van rebutjar les sol·licituds d’entrevistes basant-se en què “la immensa majoria dels [seus] assalariats han estat contractats i treballen a l’estranger”. Quant als responsables polítics, Hélène Conway-Mouret, ministra delegada encarregada dels francesos a l’estranger, estimava que “dir que la mobilitat professional és una visió estreta que no correspon a la realitat. França no viu en una autarquia”. I “un 70% torna a França en els 10 anys següents”.

Luc Chatel, diputat d’UMP de Haute-Marne es preocupa de “tots els que es veuen obligats a anar-se’n perquè pensen que no trobaran feina, no poden crear una empresa… Això representa una amenaça per a França”. Alerta, advoca Frédéric Lefebvre, diputat per la UMP dels francesos a l’estranger: “No s’ha de estereotipar  els nostres compatriotes quan s’expatrien. Són una de les principals forces de França en la mundialització. La lògica no resideix a dissuadir-los d’anar-se’n, sinó a crear les condicions perquè mantinguin el vincle amb França”. Com la CCIP, pensa que fa falta “enfortir els vincles de la diàspora”.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Top