Per què els joves decideixen emigrar?

jovenes-emigran

Solenne, de 32 anys, se’n va de França cap a Mont-real (Canadà). “Emigració?”, “expatriació”?, dubta i resol la qüestió amb un “expatriació”. Per a ella, la seva sortida és una elecció, no una necessitat.

Solenne té el perfil clàssic dels 1,6 milions de francesos que viuen avui a l’estranger. Com la majoria d’ells, té menys de 40 anys i està qualificada amb una llicenciatura i un tercer cicle, anomenat BAC+5. El febrer d’aquest any, un estudi del gabinet Deloitte –una de les empreses més grans d’assessorament i auditoria– va revelar que un 27% dels joves volen treballar fora de França, davant d’un 15% l’any 2012.

No obstant això, els experts no parlen d’una emigració massiva, sinó d’una tendència a l’alça. Generalment aquest col·lectiu troba un lloc de treball des de França, abans de marxar, i no saben si tornaran.

D’altra banda, la fragilitat de l’economia francesa és clarament un motor de partida per a alguns d’ells. Per exemple, Reda i Nadia, de 22 i 23 anys, que acaben de diplomar-se, pensen que anar-se’n és una obvietat. Fins i tot admeten que no han buscat feina a França. Totes dues, com molts altres joves procedents de la immigració magribina, se senten atrets pels països àrabs que actualment gaudeixen d’un creixement econòmic potent. No s’ha fet cap estudi sobre les aspiracions específiques d’aquestes persones, però els fòrums d’Internet estan plens de testimonis.

Nadia ja ha estat als Emirats Àrabs i va tornar-ne entusiasmada: “Allí, quan cerques una feina, no hi ha una simple adreça electrònica de ‘contractació, arrova, alguna cosa’, sinó una persona de referència i un número de telèfon on contactar. Hi pots tenir una entrevista el dia mateix i tens la impressió real de poder accedir al lloc de treball”.

La cambra de comerç Francesa a Dubai i dels Emirats del Nord adverteix que cada vegada hi ha més risc de desil·lusió entre els nombrosos joves que sol·liciten la feina.

De tota manera, és de vital importància assenyalar que una de les raons que empeny Nadia i Reda a anar-se’n de França durant un termini de temps indeterminat és per l’origen marroquí dels seus pares. Encara que Reda no sap gaire com classificar aquest sentiment, en una jerarquia de les seves motivacions a l’expatriació, resumeix el següent: “A França hi ha un clima econòmic i social nauseabund…” i “una xenofòbia i una islamofòbia en clar ascens”, afegeix.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Top